Xerrada sobre l’adaptació Escolar (L’Escoleta)

NO ESTIC PREPARADA PER DEIXAR-LO PLORANT QUAN JO MARXI

Potser aquesta frase se’t va repetint a la ment una i una altra vegada. Veus que cada vegada queda menys per començar l’escola /llar d’infants i tens sentiments contradictoris: Per una banda et fa il·lusió començar aquesta nova etapa, que conegui altres infants, nous vincles, espais nous…es fa gran i en el fons (només en el fons) t’agrada.

Però a la vegada quan hi penses, se’t fa un nus a l’estómac, perquè fins ara, sabies pràcticament tot el que passava durant el seu dia i ara, hauras de deixar una part d’aquest control a unes altres persones, que no coneixes de res. I si, costa molt.

L’adaptació no ens la podem prendre a la lleugera, és un moment important i mereix tota la dedicació i atenció.

És possible que mil preguntes et passin pel cap quan hi penses: I si plora quan marxo? I si no vol entrar? i si s’agafa a mi i em demana que no marxi? I si plora tot el dia? Quan temps dura l’adaptació? I si no està preparat/da?

Segurament t’has sentit una exagerada per pensar tot això o potser quan has dit en veu alta totes aquestes pors t’han dit que no n’hi havia per tan, que tots els infants s’acaben adaptant tard o d’hora, que és qüestió de dos dies… i encara que hi ha molt bona intenció darrere aquestes paraules, a tu no et serveixen de res, al contrari, encara et fan més gran el nus de l’estómac.

I és que deixar la teva criatura a un lloc nou, amb persones que encara no formen part del seu cercle de confiança, és un canvi important per ella… però també per tu. I tenir dubtes no significa que no tinguis confiança amb l’escola, simplement vol dir que necesites entendre què passarà i com anirà tot plegat.

És per això que hem preparat la xerrada: ADAPTACIÓ AMB CALMA

Des de l’Escoleta et volem acompanyar abans que arribi aquest primer dia, no per donar-te una fórmula màgica perquè la teva criatura no plori, ni per prometre’t una adaptació perfecte, sinó perquè pugis entendre pas a pas què passarà realment durant aquest període d’adaptació i tinguis les eines necessaries per acompanyar al teu petit/a.

Durant uns 90 minuts parlarem de :

– les diferents etapes del procés d’adaptació i què pots esperar de cadascuna

– Què és normal que passi durant els primers dies i setmanes… encara que de vegades ens preocupi.

– Quins comportaments poden aparèixer a casa: és demanda, plor, rebequeries, canvis en el son, regressions…

– Com afavorir una adaptació amable abans i durant el procés

– Com acompanyar el plor i les emocions sense intentar fer-les desapareixer

– Quines son les senyals d’alerta que ens poden indicar que una adaptació no està anant bé.

I sobretot:

Et donarem la mà perquè no sentis que has de passar per aquest procés sola.

Ara imagina una altra manera de viure aquell primer dia.

Arriba el setembre.

Continues tenint papallones a l’estómac, perquè és la teva criatura i probablement sempre les tindràs. Però aquesta vegada és diferent.

Saps què pot passar, saps que si plora no significa automàticament que alguna cosa vagi malament, saps què necessita de tu, què observar, quan donar temps al procés i també quan alguna cosa mereix que paris més atenció.

Saps que ets el seu lloc segur, el seu referent i ho vius amb la serenitat que es mereix una decisió ben presa.

Aquesta xerrada és per a tu si…

La teva criatura començarà l’escola bressol, la llar d’infants o I3 aquest setembre.

Si només de pensar en el primer dia ja notes aquell nus.

Si tens mil preguntes i no saps si el que et preocupa és normal.

Si vols saber què esperar abans de trobar-t’hi.

Si no busques evitar totes les emocions difícils, sinó saber com acompanyar-les.

I si vols començar aquesta nova etapa sentint que tens la informació i les eines necessàries per sostenir la teva criatura.

No necessites deixar de tenir por.

Necessites saber què fer amb ella.

No et prometrem que no plorarà.

No et prometrem que tots els dies seran fàcils.

Però sí que volem que, quan arribi aquell primer matí i li agafis la mà per entrar per la porta de l’escola tu també et sentis preparada per sostenir, per confiar i fer-ho passar tot més suau.